A vore, jo em pense que no es pot ser feliç hui en dia, vaig a explicar-ho i intentar justificar-me, ja se que és un poc dur però em pareix que és real. Potser vaja a generalitzar, i açò no s'ha de fer perquè a partir d'uns casos particulars no es pot generaltizar però jo compte que molta gent pensa aixi. Per a ser feliços i felices necessitem gaudir de cada moment, ser cooperatius, col·laboradors, estimar a la gent que ens envolta i principalment respectar-nos els uns als altres.
Actualment anem estressats per la vida, fem les coses per costum, no es nota que gaudim dels moments meravellosos que ens dona la vida. Per exemple en el nostre dia a dia, no podem disfrutar dels treballs que ens manen fer, ni dels aprenentatges que adquirim perque a més de que ens en manen 10.000 no ho fem de manera cooperativa, ens limitem a sumar les parts i acabar-ho el més prompte possible perquè en tenim un rastre mes per fer. Així es pot ser feliç?? puuuff un desastre.
Sempre anem corrent d'un lloc a un altre, no col·laborem i ni quasi parlem els uns amb els altres i quan ho fem es per queixar-nos de que el món no va be, que el principal problema de l'educació és la nostra formació, de que la gent no respecta als altres i sols pensa en ells mateixos,.... i la veritat és que per a viure aixi, doncs...... ens ho hauriem de replantejar.
El mal es que aquesta situació es contagia, perquè les persones majors anem aixi per la vida però a la vegada ho transmetem als nostres alumnes, filles, familiars,... es veritat i al final tota la gent no té temps per res, ni els mes menuts. Jo recorde que quan era xicoteta disfrutava de les coses però jo pense que ara els infants no poden. I és molt trist aquest fet.
Actualment anem estressats per la vida, fem les coses per costum, no es nota que gaudim dels moments meravellosos que ens dona la vida. Per exemple en el nostre dia a dia, no podem disfrutar dels treballs que ens manen fer, ni dels aprenentatges que adquirim perque a més de que ens en manen 10.000 no ho fem de manera cooperativa, ens limitem a sumar les parts i acabar-ho el més prompte possible perquè en tenim un rastre mes per fer. Així es pot ser feliç?? puuuff un desastre.
Sempre anem corrent d'un lloc a un altre, no col·laborem i ni quasi parlem els uns amb els altres i quan ho fem es per queixar-nos de que el món no va be, que el principal problema de l'educació és la nostra formació, de que la gent no respecta als altres i sols pensa en ells mateixos,.... i la veritat és que per a viure aixi, doncs...... ens ho hauriem de replantejar.
El mal es que aquesta situació es contagia, perquè les persones majors anem aixi per la vida però a la vegada ho transmetem als nostres alumnes, filles, familiars,... es veritat i al final tota la gent no té temps per res, ni els mes menuts. Jo recorde que quan era xicoteta disfrutava de les coses però jo pense que ara els infants no poden. I és molt trist aquest fet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario