miércoles, 30 de mayo de 2007

Em pareix un poc fort

Resulta que si ara anem a pegar una fullejadeta pels blogs de les nostres companyes ens adonem que han treballat moltissim durant dos dies, moltes tenen rellotges, contadors, videos,.... un fum de coses super super importants perquè si hi ha un blog que no tinga contador ui ui ui perill que no tindra tan bona nota com un altre.
Me pareix un poc fort i un poc trist també que ara a corregudes la gent, no vull generalitzar a partir d'uns casos concrets, però que molta gent es dedique a maquejar o fer activitats que no ha volgut o no ha tingut temps de fer-les abans. Em pareix trist perquè jo compte que la finalitat de fer un blog s'ha perdut però completament i per tant jo pense que fer una activitat que no tinga sentit no val la pena o no??? A vore per a mi fer un blog és crear un lloc on puge ficar allò que jo vulga, relacionat o no amb el que el professor em demana i explicar allí les coses que m'abellisquen per tal de publicar-ho en la xarxa i qualsevol persona tinga accés a allò que a mi m'agrada o de les coses interessants que jo considere des del meu punt de vista.
Jo pense que eixa finalitat no es troba, hem fet el blog com a activitat que ens mane un professor on hem de penjar comentaris, no resums, d'articles o històries que ell considere que són interessants i en part em pareix bé perquè de no saber res de blogs ni tindre res penjat en la xarxa a tindre alguna cosa doncs considere que és molt productiu.
Jo també veig que ací el que s'haguera hagut de fer és experimentar cadascuna al seu ritme i de la manera que volguera ficatn fotos, dibuixos, videos o el que volguerem i no que ara totes a corregudes ficant contadors, mapes,.... que al fi i al cap jo ho trobe sense sentit en tant que jo personalment no compte que molta gent vinge a veure el meu blog i per tant no és necessari ni imprescindible com pareix en el blog de molta gent de classe que ha d'haver un contador precis. A més el que també és trist és que estiguem fent aquestes coses no tenint en compte allò que volem o podem aprendre sinó allò que vol el professor que escriguem o tinguem per tal de tindre bona nota. A més suposadament si escribim d'acord amb els articles que hi ha penjats tindrem més nota que si opinem sobre alguna cosa que a nosatres ens parega interessant, doncs ara totes a fer la feina que no hem fet i no poder donar l'opinió de res aleshores el que tampoc es pot fer és comentar les entrades de les companyes ja que com molt be va dir una companya "com anem a comentar un resum d'un article? ok estic d'acord amb el que tu dius perquè és el matix resum que jo he fet" Jo pense que s'ha de poder opinar i donar llibertat per fer-ho.
No se, jo sincerament, he aprés moltes coses en el blog, m'ha donat inciativa per anar experimentant, no m'he limitat a resumir allò d'altres persones i veig que he millorat respecte al meu blog inicial i que ho he fet en un temps i no ara a corrents però bueno cadasú és lliure d'aprendre o no el que vulga i quan vulga. Jo estic contenta del meu treball i a la marxeta no vull sentir-me condicionada per la nota que tindre si dic o no dic una cosa o una altra.

martes, 29 de mayo de 2007

Es possible????


Açò d'internet és molt curios perquè entres en una pagina i no se com vas anant d'un lloc a un altre fins que al final arriben a llocs moltes vegades que no tenen res a vore amb el lloc de començament i jo considere que és molt interessant açò perquè et pots trobar amb moltes sorpreses com la que m'he trobat jo fa un moment. Després de passar per molts llocs he arribat a la pàgina www.childtopia.com i estava molt xula aquesta pàgina perquè a més d'estar en anglés també castellà, català, basc. Aquesta pàgina sembla molt guai perquè hi ha molts recursos, fitxes, jocs, manualitats i contes i dic, ui!!! mira que be, una pàgina de contes per a aquesta mestra que volia que li ajudarem, va, entre i m'ha agradat molt perquè hi havia contes de l'estil dels tres porquets, la sireneta, la caputxeta vermella i a més eren interactius, era un llibre gegant que amb el ratolí anaves passant les pàgines, super xulo!!! però de moment m'ix el personatge principal d'aquesta web i em diu " ja s'ha acabat el temps de prova, t'ha agradat?" i si cliques que si et diu que has d'enviar un missatge pel mobil o sol·licitar aquests llibres pagans 12 euros no se on. Aleshores m'he quedat super estranyada perquè mai havia vist una cosa semblant, bueno de coses diferents que s'haja de pagar si però d'una pàgina amb recursos per a infantil no, potser siga perque no haure vist moltes coses però.....

M'he ficat a pensar i dic: "ah açò deu ser el software lliure però que no és gratis no????" perquè software lliure no vol dir que siga gratis, la majoria si que ho es però tots em semblen que no, si algu llig aquest comentari que m'informe si és aixi ok?? Però jo pense que no se, molaria més que estiguera a l'abast de tots sense fer pagar diners ni enviar missatges ni histories d'eixes que al fi i al cap no és que siga molt car però no se és una pàgina educativa amb recursos xulos però..... bueno ha d'haver de tot diuen per ahi.

domingo, 27 de mayo de 2007

WebQuest o cacera del tressor???


He estat experimentant per la xarxa i informant-me d'aquestes dos cosetes i no se, vaig a donar la meva opinió sobre el que més m'ha agradat. Però primerament m'agradaria dir que haguera volgut practicar aquestes dos estrategies didàctiques en la carrera, no se, l'any passat els alumnes d'ed. física van fer una webquest i no se pense que nosaltres també haguerem pogut fer-ho, més que res perquè sempre ens estem queixant de que en la pràctica és on majoritariament aprenem i no amb conceptes teorics. Jo compte que aquest assignatura haguera hagut de ser més llarga i aprofundir millor de manera pràctica en aquests aspectes.


A vore, la webquest a fi i al cap és una cerca assistida igual que la cacera del tressor. La Webquest és com si fora un projecte de treball, la finalitat és que els infnants adquirisquen coneixments i els ineren amb els qeu ja posseeixen, a més s'han de coordinar amb els altres companys i companyes per elaborar un producte.


Els passos que s'han de seguir són els següents


  • primerament el que s'ha de fer és triar un tema per a treballar, es pot triar qualsevol tema, he vist webquests des d'esports, poemes, fins arqueologia... però el que seria convenient és que estigueren relacionats amb algun aspecte del currículum.
  • s'han de crear algunes tasques com recopilar informació, organitzar-la, estimular la creativitat, elaborar hipotesis,...
  • després s'ha de crear la pàgina web, en la xarxa ja hi ha unes plantilles establertes que sols es fa que editar el contingut i açò facilita la feina
  • l'avaluació consisteix en saber si els infants aconsegueixen el que es proposen aleshores açò es pot fer amb rubriques on hi ha unes descripcions que guien els processos dels estudiants, alseshores aquests ja tenen una idea de què valorarà el professor-a
  • després està el procés que consisteix en dissenyar andamiatges, és a dir, ajudes per tal d'aconseguir nous coneixements.
  • el professorat també ha de desenvolupar una webquest per tal de publicar-la en intnernet per tal que si algu vol tindre una idea, doncs ajudar-li i a més també assenyala altres aspectes de les dels infants com els estandards curriculars i altres

Hi ha unes pàgines web que són molt interessants i t'ajuden tant a fer webquest com caceres del tressor.

www.xtec.es/~agimeno5/webquest/trobadors/

www.guizeb.com/webquest/arqueologia,

www.quia.com/sh/41433.html,

www.aula21.net/cazas/ejemplos.htm

La cacera del tressor és una activitat didàctica molt senzilla on els alumnes busquen en pàgines web seleccionades la resposta a una serie de preguntes i al final hi ha una gran pregunta on la resposta no apareix en les pàgines web allí han de demostrar allò que han aprés durant la cacera. També es pot fer de qualsevol tema jo n'he vist de contes, de la oreja de van gogh, de hitler,... del tema que es vulga.

L'esturctura és la següent:

  • tito
  • instruccions
  • introducció
  • preguntes
  • la gran pregutna
  • recursos d'internet

Jo considere que són dos activitats molt semblants, ja que els dos promouen l'adquisició de coneixements sobre un tema determinat, ajuden a dominar un poc més internet, milloren les competències en lectura i comprensió de textos. Es fa un aprenentatge cooperatiu, principalment en la webquest però també es pot realitzar en grup la cacera del tresor. A més a més també està el fet de la motivació i l'autenticitat en tant que son activitats interessants i diferents a les que solen realitzar.


El que jo veig es que totes les pàgines que he trobat, continuare buscant, però les que he vist fins ara jo aquestes caceres i webquest les realitzaria en primaria, des del primer cicle fins a batxillerat. I hi ha moltes que m'han agradat i estic segura que les vaig a utilitzar quan estiga amb alumnes de primaria però clar, veig que per a infantil hi ha poca cosa o jo no ho trobe i no crec que ho realitzaria. Per aquest motiu també pense que m'haguera agradat practicar-ho en la carrera i no se, que m'ensenyaren a poder-ho aplicar en infantil, però clar com moltes coses, ens haurem d'espavilar nosaltres i buscar-nos la vida, que tampoc està mal. No estic dient que el professorat ho estiga realitzant malametn, sols dir que si haguerem tingut més hores de classes, tot l'any o durant els 3 anys de la carrera veig que haguerm pogut aprendre moltes coses més de les ntic ja que açò si que serà un aspecte important en la nostra vida en l'aula.


viernes, 25 de mayo de 2007

Jordi Sierra i Fabra


Aci vaig a ficar el començament de la pàgina de jordi sierra i fabra www.sierraifabra.com que és un autor de llibres que m'agrada molt i que vaig tindre el gust de coneixer-lo. Ha escrit llibres com: Campos de fresas, Nit de divendres,... que moltes haurem llegit en l'escola o l'insitut i altres llibres super xulos com a Adormit sobre els miralls o 96 formas de decir Te quiero


Queridos amigos y amigas:

Durante más de 30 años, me habéis regalado vuestra amistad a través de la lectura de mis libros. La mejor forma que tengo de agradeceros esta fidelidad es abriendo esta ventana a través de la cual yo también os podré regalar un poco de mí a vosotros y a vosotras. Como dice el encabezado, cada mes tendréis aquí un avance de alguna novela, un poema... algo con lo que acercarnos más y seguir compartiendo aquello que más amamos, los libros, y toda la esperanza que despositamos en ellos.
Gracias y hasta siempre.

Jordi Sierra i Fabra


EN SOLEDAD

A veces digo tu nombre en voz alta
y es como si gritara
A veces digo tu nombre en voz baja
y es como una oración
A veces digo tu nombre hablando
y es como si despertara
A veces digo tu nombre en sueños
y se convierte en canción

A veces, a veces, tantas veces
Eres como una melodía a flor de piel
A veces, a veces, tantas veces
tu dulce nombre me sabe a miel

A veces veo tu rostro en el cine
y es como si me llamara
A veces veo tu imagen por la calle
y es una burla del destino
A veces veo tus ojos en una puesta de sol
y es como si flotara
A veces veo tu cuerpo hecho música
y sé que eres mi sino

A veces, a veces, tantas veces
Eres como un deseo hecho realidad
A veces, a veces, tantas veces
en tu frontera se pierde mi edad

A veces siento tus labios en los míos
y sé lo que es tocar la gloria
A veces siento tus manos en mi mente
y es como si fuera inmortal
A veces siento tu alma en mi ser
y se me desvanece la memoria
A veces siento tu amor junto a mi
y todo se hace real

A veces, a veces, tantas veces
Eres como una quimera de bondad
A veces, a veces, tantas veces
te digo que te quiero en soledad

En soledad

martes, 22 de mayo de 2007

Ja puc parlar


Després d'haver estat uns dies entrant i experimentant les pàgines que el llibre de ntic per a infantil die que estaven guai i que hi havia prou informació i recursos ja puc parlar!!! A mi, des de fa temps una de les pàgines d'internet que mes em molen i em pareix que esta prou bé es la de www.xtec.es ja que esta, des del meu punt de vista molt elaborada i hi ha moltes possiblitats com l'aprenentatge d'una nova llengua, formació per al professorat, hi ha cançons i molts més recursos. A partir d'aquesta també es pot arribar a la de www.edu365.cat aci hi ha diversos apartats i si entrem en el d'infantil podem tractar diverses arees per a mi interssants com el cos, l'entorn, la vaca cony,... si entrem en alguna àrea ens proposen diverses activitats el que passa és que com ens diu tantes vegades el professor de ntic en la pràctica... -i aleshores l'infant que fa?? ja que per exemple en el cos, i el canvi de cara, l'infant sols ha de polsar un boto i aquest fa que la cara canvie de llargaria, pot ficar-li un altre tipus de cabell... aci pots premer on hi ha una imatge d'un infant i et condueix a la pagina www.bobthebuldier.com on es pot triar la llengua que tu vulgues i realitzar activitats amb un infant que és constructor i pot pintar dibuixos. També he experimentat amb el jclic però és que actualment ja ho veig un poc sense tanta motivació per als alumnes com ho pot fer un altre programa com l'squeak tot i que encara està en prova em pense que ací els infants no sols han de trobar paraules en un encreuat o unir uns animals amb el seu nom sinó que son ells els propis productors del seu aprenentatge. Una altra pagina que m'ha agradat és la de les tres bessones www.lestresbessones.com on hi ha un racó per al mestre, un lloc per comprar alguns objectes de les 3 bessones, un altre espai per pintar, cantar... al final pense que l'essencia de la majoria de les pàgines per a infants és la mateixa però bueno en part ens poden ajudar per una banda a tindre més recursos per a fer de guia dels nostres alumnes i per una altra banda a que els infants estinguen en contacte amb les ntic i gaudisquen d'elles i a més si els personatges i les activitats son atractives per a elles i ells. Deprés està la pàgina de www.peptort.com on ens conta alguns contes populars i els podem baixar en format mp3, i podem contactar amb ell per tal que vingue a la nostra escola per tal de conar-nos contes molt interessants tant en castellà com en català.




Ara vull comentar dues coses, la primera és que açò de les pàgines m'agrada perque estan moltes relacionades, es a dir, d'unes pots arribar a unes altre i s'ajuden a completar la informació a més pots estar en contacte amb molts llocs, persones i idees diferents arreu de tot el món i açò considere que és un avanç per a la humanitat ja que quan ma mare que es mestra estudiava aquesta possibilitat no la tenia i puufff pobra pense jo tot el que s'ha perdut però bueno ara s'esta fincant les piles. La segona coseta que vull dir es que jo sempre tinc la idea de que m'agradaria treballar en una escola al cim d'una muntanya o en un poblet molt menudet i clar aci veig que el fet de ntic estaria un poc dificil i abans pensava que quasi impossible, però ara pense que no. Ens haurem d'espavilar i realitzar-nos el material per exemple cameres fosques per fer fotos, o això llogar a contacontes o no se es poden demanar alguns ordinadors o altres materials, ja farem alguna cosa ja no ho veig tan negre, els infants son els primers i es mereixen que lluitem per elles i ells

miércoles, 16 de mayo de 2007

No estic a l'altura!!!!


Es super tard i ja estic cansada d'estudiar per al meu futur, m'assome al balcó i percep una tranquilitat tremenda, existeix el silenci, hi ha llumns, cap cotxe, cap persona, pareix que el món s'haja aparat, quin canvi es nota del dia a la nit. Cadascu en sa casa tranquil, dormint, llegint,... i de moment pense que me'n vaig a un lloc on el temps no es para, continua les 24 hores del dia, i sempre hi ha so, llum, color, imatge i pots fer el que t'abellisca. Aquest món és internet aci hi ha mil coses per fer i el mes important per investigar. Entre a la pagina del messenger i molts coneguts estan ahi, conectats, alguns buscant coses uns altres passant el rato, desprss vaig a la pàgina de twittervision i veig que el món no para, molta gent esta dient el que esta fent i jo també vull. Hi ha gent de tots els llocs amb idees i plans super diferents. I al moment em veig que aparec quina sensació més emocionant i bonica mareeee ho he de repetir!!!! jajaja


El que passa és que cada dia em done més compte que no estic a l'altura del que em demanen les ntic, molta informació que he de processar i a la vegada utilitzar. Hi ha tantes coses, tantes idees, bones i roines clar i tanta gent per ahi que esta fent coses i cada dia van millorant i jo aci. Hi ha tantes coses que em falten per aprendre respecte a l'ordinador, els mobils, els mp4, cameres de video,... mil històries que pufff m'estic decepcionant un poc perquè veig que em quede arrere i no estic a l'altura. A més veig que m'he d'espavilar ja no sols per mi sinó també per als meus futurs alumnes, ells i elles si que necessitaran que jo sapiga gran part d'aquestes coses. Estic un poc decepcionada en mi mateixa pero bueno estic pensant que poc a poc no?? m'he d'esforçar al maxim i aprendre tot el que puga i clar, experimentar i investigar al maxim.


Alla voy!!!!!


quan em fique les piles, no hi haura ningu que em pare i vaig a començar ja!!!

martes, 15 de mayo de 2007

Em mola el software lliure

Jo no coneixia massa sobre el software lliure, tenia alguna noció com per exemple que no és el mateix Internet explorer que mozila o que per a alguns programes s'ha de pagar per utilitzar-los i per a uns altres no. Aleshores aixi anava jo per la vida, fins que em vaig llegir els articles de l'aula virtual i el professor en classe ens va explicar de que anava aquest rotllo. I.... wala!! com si se m'hagueren obert els ulls, en serio, estava bocavadada i super interessada sobre aquest tema. Resulta que el software lliure és un estil de vida, és a dir, un rotllo, una manera d'entendre les coses diferent, una actitud al fi i al cap. I açò consisteix en que a la gent que utilitza aquest rotllo el que els interessa no és guanyar diners i beneficiar-se el mes possible a costa dels altres sinó crear coses i fer programes i mil històries més per tal que tots es beneficien. Em mola molt aquesta manera d'entendre les coses i és molt més justa que el software propietari.
Quan ens ho anava explicant jo m'anava fent el simil de treballar per projectes i treballar per llibres, per exemple ja que amb els llibres (software propietari) has de pagar per obtindre'l i ja hi ha unes coses establertes i impreses que tu no pots canviar, a més no ho pots utilitzar sense el seu permis, ni fer fotocopies ni res de res, t'has de cenyir i limitar al que hi ha i xim pum!!. En canvi treballar per projectes (software lliure) es va creant el propi aprenentatge i sempre s'està obert a qualsevol possiblitat tant per part dels alumnes com dels altres companys i per tant es pot modificar per millorar. A més és gratis ja que un mateix juntament amb els alumnes es va creant el projecte.
A mi m'agrada molt, a més jo pense que s'ofereixen moltes més possiblitats i és el que deia abans i comentavem en classe que és una actitud de col·laboració, cooperació entre tots els que participen per canviar o modificar alguna cosa per millorar, solidaritat, no se mil adjectius més meravellosos. Espere poder aprendre moltes coses més sobre aquest software de la llibertat i la solidariatat tot i que no és 100% tan meravellos com jo ho descric, té alguns inconvenients però jo em quede en allò bo que la balança de la justicia pense que pesa més.
Si tots començem a utilitzar més software lliure i menys software propietari, sóm més col·laboradors, ens mola més el rotllo d'ajudar als altres de gaudir d'allò bo que tenim al nostre abast i de respectar-nos els uns amb els alatres sense aprofitar-se'n; el món rodarà molt millor del que ho està fent actualment.